O3

Durant el segle XX, es va crear el conegut “forat” de la capa d’Ozó a causa dels productes químics amb gasos contaminats (CFC). És troba situat a la zona de l’Antàrtida.

El forat en sí no existeix, no forma part de l’estratosfera(11 i 50 quilòmetres de la superfície terrestre. Els científics utilitzen metafòricament aquest terme, a causa de la concentració que se situa per sota de les 220 Unitats Dobson.

Aquesta protegeix la vida mitjançant l’absorcio de la llum ultraviolada, que malmet l’ADN de les plantes i/o animals, i els humans i pot arriba a provocar l’aparició de malalties com per exemple, el Càncer de pell. Sarah M. Kang (investigadora del departament de Físiques Aplicades i Matemàtiques Aplicades de la Universitat de Columbia [EUA]) ha assegurat que el forat d’Ozó ha estat ignorat en moltes ocasions pels expert en canvi climàtic, tot i que ara la investigació demostra per primera vegada que aquest juga un paper molt important en el canvi climàtic.
Segons Science, la disminució de la capa d’ozó entre 1979 i 2000 es responsable l’augment de pluges durant els estius tropicals, i d’un increment dels gasos amb efecte hivernacle, altres tenien com a teoria les latituds mitjanes i altes, tot i que no latituds mitjanes i altes, tot i que no es així. És la primera vegada que aquest fenomen, es situat en capes molt altes de l’altes de l’atmosfera en regions polars, es vincula al canvi climàtic dels tròpics.

Aquest fenomen ha provocat canvis en la circulació de fort vent i l’hemisferi sud cap al pol sud, el que va desemborcar en un augment de les pluges a regions del sud.

Gràcies a les mesures proposades en el Protocol de Montreal (1987), la grandària del forat ha començat a disminuir la comunitat científica espera que s’hagi tancat gairebé per complet a mitjans de segle. No obstant això, els canvis de la circulació en latituds altes continuaran a causa del augment del diòxid de carboni.