“La teva cara em sona"

Molts cop us poden haver dit, “La teva cara em sona”, i segurament no hi ha cap tipus de relació familiar entre tu i l’altra persona que hi hagi un motiu d’aparença. De la mateixa manera que hi ha bessons idèntics, tot i que el seu material genètic sigui igual amb un percentatge del 90%, segur que es mostren diferencies mes o menys visibles. Un estudi publicat a Science explica el perquè d’aquestes semblances i/o diferencies.

Fins fa relativament poc la majoria d’estudis craniofacials han permès detectar gens relacionats amb malalties, com ara la fissura al palada (1 cada 700 nens afecta a Europa). Un altre estudi pioner publicat a PLoS Genetics el 2012, fet amb 10.000 humans va permetre identificar 5 gens que marquen la forma de la cara i/o altres tret generals del cos.

Un grup d’investigadors del Centre Mèdic de la Universitat Erasmus de Rotterdam (Holanda), van analitzar ressonàncies magnètiques i retrats de 8 humans, de germans entre ells també bessons i per descomptat persones sense cap vincle familiar de diferents països del món( Austràlia, el Regne Unit, Alemanya, el Canadà i Holanda), per trobar 5 gens per a la cara. Després de l’estudi, es va explicar l’associacció de gens a gran escala, rastrejant els gens de material genètic de 10.000 homes i dones, gràcies a això es va permetre identificar 2 gens amb un essencials en les xarxes moleculars de la cara i el seu desenvolupament respectiu.

El reconeixement de les cares entre humans depèn d’altres estudis paral·lels de percepció. El nostre cervell categoritza les cares com a “objecte” prioritari, tal que podem afirma per què el cervell tendeix a reconstruir cares a partir de una taca, un moviment...

En el procés de reconeixement facial hi intervenen els 2 hemisferis cerebrals, diversos científics van observa el cervell de diferents persones amb ressonàncies magnètiques mentre se’ls ensenyava fotos de cares, i objectes. Durant l’experiment van observa patrons d’activitat de l’hemisferi esquerre, que anava canviant, amb major o menor mesura quan la persona visualitzava les imatges. En canvi el dret tant sols hi havia un canvi, quan la imatge visualitzada era realment una cara.

A tot el món nomes s’han fet 28 transplantaments de cara fins dia d’avui, el primer transplantament de cara complet va ser a Barcelona l’any 2010, a l’Oscar, que degut a un accident va perdre la cara, quatre anys després ha pogut recuperar part de la seva vida. La noticia va donar la volta al món, ja que mai s’havia vist, i la complexa intervenció en la qual el primer cop estava plena de incertesa, si aniria o no bé ja no és la única. De tots els 28 transplantaments, tan sols han mort 3 receptors, un d’ells trasplantat d’urgència a València.